Guanyador: RAÚL SÁNCHEZ

DISCURS:

DISCURS DEL PRESIDENT DE SFEscolaFutbol

Alcalde, regidors, Esteve, Arcadi, Raúl, companyes i companys,

En nom de Sant Fruitós Escola de Futbol, us dono la benvinguda a la 6ª edició del premi RIUDOR.

Com veureu després, i gràcies a les magnífiques mans de la ceramista Maria Gelabert, tenim un nou premi fet en fang, una peça única que simbolitza la nostra entitat i els valors que volem transmetre. Una peça d’art amb molta més vida i calidesa.

Com ja és habitual, en aquest acte d’entrega del RIUDOR, venim a destacar i a posar en coneixement una actitud en transmissió de valors d’una o altra manera relacionada amb el món de l’esport.

Un món, aquest de l’esport, en el que no és fàcil ser-hi, ple de competència, de supervivència per ser el millor, de competitivitat desmesurada i on és habitual escoltar en les pinyes dels joves jugadors prèvies als partits el crit de GUANYAR, GUANYAR, GUANYAR.

Com a país, podem seguir apostant per un esport amb esportistes d’elit, per que no. Però, on cal treballar, on cal clavar de veritat els colzes, on cal fer polítiques educatives potents, és en aquest grapat de nens i nenes que veuen en l’esport, també un punt de diversió.

Un esport ben enfocat, ben focalitzat on hi destaqui el sacrifici, el treball, l’esperit de superació, la recerca de solucions, l’acceptació d’unes regles, el respecte, el sentiment de formar part d’un grup, l’aprenentatge d’acceptar la derrota, el fracàs com a eina de millora… i tants i tants altres valors que s’hi poden transmetre, serà sempre molt millor que aquell altra esport dirigit, egoista i idolatrat.

Si jo ara us preguntés (als que sou pares i mares) sobre si el vostre fill o filla practica algun esport, molts em diríeu: “Sí”.Però tot seguit molts afegiríeu una d’aquestes dues frases:

“mentre fa esport estic tranquil perquè està fent una cosa sana”

o be,

“mentre està fent esport no és en un altre lloc”.

Com és obvi, això és una evidència. No us puc pas contradir cap d’aquestes dues afirmacions. Però com a pares i mares, com a entrenadors, com educadors, com a gent que tenim, diguem “certa” responsabilitat hem de ser conscients que l’esport té una naturalesa com a mínim ambivalent.

La pràctica esportiva és una cosa sana, SÍ. Però també és una font d’educació, d’integració, de millora personal i de millora col·lectiva.

Un projecte de formació en valors a través de l’esport significa, per part dels que hi intervenen o hi intervenim, una dedicació de temps i d’esforç considerables.

Els esportistes, entrenadors i dirigents professionals massa cops, no acostumen a ser un model esportiu ni professional pels joves, sinó ben be tot el contrari.

Com a responsables d’educar, no ens podem permetre que aquests mals exemples siguin on s’emmirallen els nostres joves esportistes.

Com adults, cadascú de nosaltres, hauríem d’exigir-nos, hauríem d’auto exigir-nos, ser el mirall dels nostres esportistes.

I ja per anar enllestint aquesta intervenció, us faria una altra pregunta.

És l’esport una eina on aconseguir transmetre valors?

No en tinc cap dubte. És més, crec fermament que és un mitjà educatiu extraordinari per a la formació dels nostres fills.

Encara que sembli un contrasentit, el problema radica en no adonar-nos en que la principal finalitat de l’esport com la de qualsevol altra JOC és GUANYAR. Si, si GUANYAR.  Però compte amb aquest GUANYAR.

Si aquest GUANYAR el posem com a única finalitat, com a única premissa estem perduts. I llavors de totes totes haurem perdut. No formarem i no educarem.

Perquè l’esport, el joc, es converteix només en voler DERROTAR a l’altra com sigui. Sense escrúpols i de qualsevol manera. Amb argúcies i fins i tot amb trampes, si cal.

Però quan aquest GUANYAR el fem servir com a mitjà, com a mètode per a seguir millorant, llavors, llavors és quan si perdem no passa res, perquè aquesta derrota ens condueix a reconèixer les nostres errades i les nostres mancances. I això ens ajudarà a seguir millorant, a ser millors, a ser més forts i a créixer dins d’aquest món.

Si som capaços de fer això, de ben segur que podrem dir: Que… ja hi som. Hem trobat el camí.  Perquè ara ja estem parlant de transmetre valors a través de l’esport.

Per tant, l’esport com a tal no ens pot educar en valors; Perquè, en definitiva, tot acaba depenent de com articulem la pràctica esportiva. Per tant de com articulem l’ensenyament d’aquest esport.

Moltes gràcies.

Sant Fruitós de Bages, 27 de gener de 2018