Guanyador:

LAS BATAS MÁS FUERTES – REVISTA PANENKA

DISCURS:

Alcalde, regidors, Companys de la revista Panenka, de l’escola PAIDOS, del FC Fruitosenc, representants de la Federació Catalana de Futbol, amics i amigues de Sant Fruitós Escola de Futbol, gràcies per acompanyar-nos en aquesta 8a edició.

El RIUDOR,  és un premi que com sabeu, any rere any busca portar a Sant Fruitós una iniciativa que a través de l’esport ens acosti als valors que tan fermament hi van lligats i que tant defensem.

Els que ens heu anat seguint convindreu amb mi que en les edicions anteriors d’aquest premi, hem tingut la sort d’emocionar-nos d’emocionar-nos en la lluita de l’Anty, hem valorat l’esforç del Raúl a través del documental “26 de abril, play again” denunciant la violència en el  futbol modest, hem aprés humanitat amb l’ex perico Joan Golobart i els seus artícles a La Vanguardia, hem vist l’esforç titànic de la gent de la fundació Sant Tomàs-PARMO amb la gent discapacitada, hem conegut maneres de competir diferents amb la iniciativa “Juga Verd Play” del Consell Esportiu del Baix Llobregat, hem cregut en la tasca social de l’ONG Diapo i hem vist en l’anterior edició que darrera una corporació gegantina com el CIO, també hi ha un treball social d’extraordinaria humanitat i lluita per protegir els esportistes refugiats, treballar per la pau.

Perque això és aquest premi, donar llum a iniciatives que considerem ajuden a deixar emprenta, allunyant-nos d’aquell món ferotge del que hauríem d’anar-nos apartant i arraconanant cada cop més, perquè durant la nostra vida podrem comprar només allò que tingui preu. Allò que te valor ens ho haurem de guanyar.

No fa massa, Megan Rapinoe, la millor jugadora de futbol del món, en el seu discurs després de rebre el premi The Best i dirigint-se als assistents allà presents els hi deia:

“Tots els que estem aquí tenim una oportunitat, podem utilitzar el futbol per a canviar el món. Tenim un poder increïble en aquesta sala per a lluitar contra el masclisme, el racisme i l’homofobia”.

I no li falta raó. Totes i tots els que tenim la sort d’estar al capdavant d’una entitat, d’una institució o teniu la sort de ser entrenadors de base, tenim el deure de fer tot allò que estigui a les nostres mans per transmetre valors, per incidir en fer un esport millor i en definitiva en contribuir en fer un món més just. Però no n’hi ha prou en dir-ho. Cal fer-ho. Cal actuar.

Avui vivim en un món on la immediatesa és esencial, on la globalització ens permet menjar fruita fora d’estació, on viatjar s’ha convertit en un hobby, on escoltem més a la gent que escriu o parla a través de les xarxes socials que no pas al nostre veí o veina i on la fotografia del moment o del que fem o del que mengem és el referent de moltes vides.

I aquest món ens amaga i ens disfressa realitats. Realitats que en el món de l’esport també ens porten a desigualtats i mancances socials. Aquest any 2019 que fa poc hem deixat enrere ha mantingut desigualtats endèmiques, atacs i insults xenòfogs, racistes i masclistes, em vist que l’engany segueix sent prioritari davant la lleialtat o que la violència en molts camps o estadis segueix sent una costant. Però aquest 2019, també ens ha dut a abatre una part d’aquest mur de la desigualtat, econòmica en alguns paisos (com Austràlia i Espanya) i social en altres com a l’Iran on s’han obert le portes dels estadis per permetre assitir-hi a les dones com a aficionades.

Malgrat és una excel.lent noticia no se’ns pot escapar, que aquesta mesura aperturista d’aquest règim teocràtic te a veure amb la forta pressió social després de la mort immolant-se a lo bonzo de Sahar Khabazi, una dona aficionada del Esteghal Teheran FC, que va decidir treure’s la vida com a senyal de protesta per a totes les dones que tenien prohibit l’accés als estadis.

Mica en mica acabarem ensorrant el mur de la desigualtat, perquè el futbol ens apassiona, el futbol ens fa sentir pessigolles a l’estòmac, el futbol ens fa estar pendents del rellotge, el futbol ens fa despertar més contents, el futbol ens porta a dormir tristos, però en definitiva aquest és el futbol que ens agrada. El futbol que només és futbol. Un futbol ple de valors d’humanitat, de solidaritat, d’igualtat, d’amor envers els altres i com us deia l’any passat un futbol per a deixar empremta i no pas per a trepitjar.

La vida d’un nen o nena hauria de ser plena d’alegria. La infància és una etapa plena d’inocència en la que tot es bassa en descobrir, jugar, gaudir i sentir l’amor de la família. A vegades, però les enfermetats truquen a la porta i un nen o una nena es troben davant d’una malaltia. És el pitjor rival de joc que hi ha. Enfrontar-s’hi no és d’aquells partits que et venen de gust jugar, però aquest partit també es pot superar.

Aquest any, premiem la gent de la revista Panenka i més concretamente la campanya impulsada per ells “las batas más fuertes”, una potent iniciativa que necessita de l’ajuda de clubs i d’hospitals que vulguin jugar aquest magnífic partit.

Aquesta iniciativa té com a objectiu donar suport i una força extra per a tots aquells infants ingressats. Per això s’han convertit samarretes d’equips de futbol en bates d’hospital. Aquestes bates amb els colors de l’equip de l’ànima els/les acompanya durant la seva estada a l’hospital, fent-los poderosos, sent el seu SUPERHEROI personal, perquè quan algú sent passió per alguna cosa, res ni ningú el pot vèncer. Les bates aconsegueixen reduir l’estres, l’estat d’ànim dels nens i nenes és més positiu i per tant la seva recuperació molt més ràpida.

La iniciativa “las batas más fuertes”, segurament no ajudarà a lluitar directament contra el masclisme, el racisme i l’homofobia, però a ben segur que ajudarà i contribuirà a canviar el petit món d’aquests infants i el de les seves famílies.

Gràcies.

Sant Fruitós de Bages, 25 de gener de 2020