Guanyador: CIO

DISCURS:

Bona nit.

Director General del Comité Internacional Olímpic, Secretari General de l’Esport, Alcalde, President del Consell Esportiu del Bages, Regidors, companys i companyes de l’escola Paidos, del FC Fruitosenc i de la Federació Catalana de Futbol, amics i amigues, moltes gràcies per acompanyar-nos i als que no sou de Sant Fruitós, que tingueu una molt bona estada al nostre poble, benvinguts.

Algú va escriure una vegada que era millor mirar les empremtes que un deixa que no pas les seves trepitjades. Aquest premi és una mica això. Mira cap a aquells qui deixen empremta. Empremtes grans o petites, més marcades o lleugerament desdibuixades, amb repercussió als mitjans o més anònimes. Però el Premi RIUDOR mira l’horitzó any rere any buscant a aquells que d’una o altre manera deixen empremta i en definitiva lluiten per deixar-nos un món millor.

Quant fa 6 anys lliuràvem aquest mateix guardó a l’ONG Diapo en un acte senzill al camp de futbol de la nostra localitat, no pensàvem pas que aquest reconeixement pogués tenir la força per mantenir-se. Hem perseverat i ens hem mantingut ferms, perquè aquest és un premi poc habitual. No escollim el millor gol, ni el millors equip, ni tampoc el millor jugador o jugadora. El Premi RIUDOR posa l’accent en reconèixer accions encaminades a fer-nos reflexionar més enllà de la competició pura i dura que, per petites que puguin ser, vagin aportant el seu gra de sorra i, a pas de formiga, ens ajudin a entendre què significa fer esport més enllà del resultat.

Com a entitat esportiva, creiem fermament en la transmissió de valors quan fem esport. Aquest, el nostre, és un projecte (com la majoria de vosaltres coneixeu) que va començar l’any 2012, de la mà del FC Fruitosenc i de l’escola Paidos. Aleshores es va posar en marxa una manera d’entrenar, de jugar a futbol on els valors són l’eina principal que ens ajuda a créixer en la vida i a transitar pel camí per on competir.

Ens omple d’orgull guanyar, però també ens ajuda molt el perdre. No hi ha cap victòria sense derrotes prèvies. Fa pocs dies, en un partit d’alevins, un dels nostres jugadors, va demanar ajuda amb la mirada al seu entrenador, necessitava donar resposta a una situació anòmala que acabava de sorgir. L’àrbitre ens havia xiulat un penal a favor inexistent. El Lluc sabia que intentar fer gol era el que tothom esperava, però ell creia que allò no era just perquè sabia que no ho havia estat. L’entrenador va respondre-li a la seva mirada: “fes el que tu creguis que has de fer, sigues valent”. El Lluc va plantar la pilota al punt de penal i va acabar passant la pilota al porter de l’equip rival.

No deixa de ser una anècdota, però aquests gestos ens ajuden a créixer en una societat cada cop amb menys cor i empatia envers l’altre. Aquestes petites històries són les nostres grans victòries, les victòries de la nostra modesta escola de futbol i en definitiva són victòries de la nostra societat.

Avui celebrem aquest esdeveniment per primera vegada al Teatre Casal Cultural. Un teatre vell, remodelat recentment i que traspua cultura i activitat social de la nostra gent. Cultura i esport units de la mà. Un binomi sobre el qual el CIO ha sustentat els seus projectes al llarg del temps i des de fa uns anys ha crescut sustentat també sobre un tercer pilar, que no per

ser més recent és menys important: la conservació del medi ambient. Això ens posa al davant una entitat viva i amb ànima pròpia. Un gegant mediàtic. Una multi corporació esportiva amb un immens caire i voluntat socials.

És aquesta darrera vesant social la que més hem valorat. Convençuts que la seva lluita és una clara forma de posar a l’aparador una ferma defensa contra els abusos, un clam a la llibertat dels atletes i una defensa dels seus drets. No puc amagar la satisfacció que tinc com a president de SFEF, però sobretot com a santfruitosenc de poder tenir avui aquí a un bagenc, Director General del CIO.

Permeteu-me, però, i abans de continuar fer unes mencions especials:

M’agradaria agrair al nostre ajuntament la voluntat d’ajudar-nos a organitzar aquest acte. Vull enviar també una abraçada al Pere Flores, una persona incombustible i que per motius laborals no ens pot acompanyar i que ha estat company de viatge durant moltes setmanes ajudant a muntar aquest vespre, però molt especialment vull fer aquest agraïment al Sr. Pere Miró per totes i tantes facilitats que ens ha donat per fer-lo possible.

Després d’aquest parèntesi, reprenc el fil,

L’esport activa les nostres emocions i sentiments i per tant influeix plenament en les nostres actituds i comportaments.

Per això, hem de ser conscients de les hores de negociació, d’estires i arronses que hi ha darrere la fita d’aconseguir reunir sota una mateixa bandera en els darrers JJOO d’hivern de Pyeong-chang a dos països tant allunyats política, econòmica i socialment com són les dues Corees, o quan s’aconsegueix aturar conflictes armats al llarg de la disputa dels Jocs amb les treves Olímpiques o be quan es defensa les atletes que tenen les llibertats individuals restringides pels seus països i governs o be quan es visualitza el problema dels atletes refugiats a causa de conflictes armats tot fent-los desfilar sota la bandera olímpica. Darrera d’aquestes tasques i negociacions i moltes d’altres hi ha el CIO, el Sr. Pere Miró i el seu equip.

Quan un es posa a pensar creu fermament que el CIO es plenament mereixedor d’aquest guardó i de molts més altres que no fan, sinó reconèixer una trajectòria i una tasca permanent per fer de l’esport molt més que una competició.

I ja per acabar, una reflexió: no seré pas jo qui digui que hem vingut a fer en aquest món, però el que si se, es que prefereixo els que deixen petjada, que els que trepitgen.

Moltes gràcies.

Sant Fruitós de Bages, 18 de gener de 2018