Guanyador: FUNDACIÓ SANT TOMÀS-PARMO

Perquè: S’ha valorat l’ús de l’esport, mitjançant el Club CAR, com a eina de treball integrador per a les persones amb discapacitat.

DISCURS:

Premi RIUDOR 2014

Regidors, Sr. Olmo, Sr. Fontanet, entrenadors, amics i amigues, gràcies per ser avui aquí en aquesta magnífica sala de la recent inaugurada biblioteca municipal i per acompanyar-nos en la tercera edició de l’entrega del Premi RIUDOR, que atorga SANT FRUITÓS ESCOLA DE FUTBOL.

Ja fa gairebé 3 anys, que vam fundar aquesta entitat esportiva per tal de que encabís jugadors de 5 a 12 anys. El nostre compromís, en l’acte de presentació va se clar, volíem que l’escola tingués ànima pròpia, que se’ns pogués identificar pels nostres sentiments, per la manera de fer les coses i per la nostra il·lusió en fer-les. No seré jo qui digui si ho estem aconseguint, però us diré que estic orgullós, almenys, d’intentar-ho. Van fer l’escola pensant en que els nens i nenes del poble gaudissin jugant a futbol. Vam dir que els resultats ens eren bastant igual i que aquests no serien el nostre objectiu. Ho vam fer pensant en poder tenir esportistes, SI !, però a la vegada pensant en que potser els podríem ajudar

 en el seu creixement com a persones. En aquest creixement conjunt, esportistes i club, vam veure la necessitat de generar, de crear el premi que avui ens reuneix.

Quan entregàvem aquest premi l’any 2012, no sabíem quin seria el recorregut, com tampoc el sabem ara. Només podem saber que el premi ens ha ajudat i ens ajudarà a conèixer persones, a entendre motivacions i altres realitats, això és el que recollim i el que ens fa créixer.

Deia Robert Frost, que dos camins divergien en un bosc i que ell havia agafat el menys transitat; i això ho havia canviat tot. Nosaltres hem fet una mica el mateix, hem deixat de banda el camí de la competitivitat desmesurada, el de trepitjar l’altre per ser tu el millor, el de guanyar a qualsevol preu i hem agafat el camí que ens porta a compartir els guanys, a solidaritzar-nos amb els altres, a respectar als rivals. No hem canviat res, però som feliços plantejant aquest tipus d’esport.

Invertim en els joves, en el jovent, invertim en els nens i les nenes que es formen. Invertim en ells, ja que són ells els que acabaran sent les futures generacions del món. Vivim en un món que cal que inverteixi en els joves, en educació sobretot, però també en cultura i en esport. Però també cal que  invertim en ells de manera desinteressada donant-los-hi el nostre temps i aquells recursos que tinguem al nostre abast. Nosaltres, com a pares, com educadors només hem d’intentar que se sentint feliços i que el nostre comportament no sigui un obstacle en el seu aprenentatge, però deixem-los caure i ajudem-los a aixecar, deixem-los errar i ajudem-los a corregir. Així els farem més grans, els farem més forts, es faran més persones.

Fa ja un grapat d’ anys, un grup de pares amb nens amb discapacitat intel·lectual van apostar per millorar l’educació dels seus fills, en una època en que això devia de semblar una temeritat, potser per a molts, fins i tot una barbaritat. En aquest context, aquells pares, van fundar l’Associació Sant Tomàs.

Avui, el seu Director de l’Àrea Social i Educativa està entre nosaltres per acompanyar-nos i per recollir el nostre modest reconeixement. Un guardó que vol servir d’estímul, que vol servir per donar llum a l’esforç de molta i molta gent que es dedica a donar servei als altres, en altres paraules a educar i a  contribuir en la millora de la qualitat de vida d’uns nois i noies amb alguna discapacitat.

Però l’Associació Sant Tomàs ha anat una mica més enllà. Ha creat el Club CAR, un servei de lleure i esport. No n’ha tingut prou (i permeteu-me l’expressió), en donar vida a aquests joves a través de l’educació i la inserció laboral, sinó que ha trobat en l’esport i en el lleure una eina integradora, un mitjà que permet a aquestes persones amb discapacitat intel·lectual de retrobar-se amb l’esforç, amb el sacrifici i en creure en la seva pròpia superació. L’esport és una eina que permet a aquests esportistes fomentar la seva capacitat d’elecció i de relació amb la societat. No em direu que això no és anar una mica més enllà.

De fet, l’esport ha de ser això, un ens integrador, un mecanisme amb el que puguem gaudir i despertar el nostre intel·lecte, la nostra solidaritat i el nostre respecte envers els altres.

Avui, en aquest acte, SANT FRUITÓS ESCOLA DE FUTBOL vol reconèixer la sensibilitat i l’esforç de l’ ASSOCIACIÓ SANT TOMÀS i en especial del seu Club CAR en integrar a través de l’esport a persones amb discapacitat intel·lectual.

Enhorabona i moltes gràcies.